29 de desembre de 2007

On et dugui la imaginació... ...i l'espai infinit.

Recordo bé les vegades que m'he parat a pensar en el concepte d'infinit. Parlant amb amics o deixant volar la imaginació en moments d'absència terrenal.

Fins on hem arribat realment els humans en la recerca dels nostres origens i en la necessitat de donar algun sentit a la nostra existència? Ens podem considerar privilegiats, supervivents i alhora únics. La vida a la terra és una coïncidència de condicions favorables que un dia van donar lloc als primers éssers unicelulars. Naixem, vivim i morim sobre un planeta viu. Viatgem amb ell a 29.5km/s o el que és el mateix, 106.000km/h seguint una òrbita el·líptica al voltant del sol, a la distància exacte (150.000.000km) que ha fet possible una explosió de vida enmig del buit que és l’espai. Som l’oasi, el paradís, l’excepció. Sóc incapaç d’imaginar l’infinit. Escapa al nostre enteniment perque no coneixem res que ho sigui.

Un cop hem imaginat i assumit tots aquests conceptes costa obrir els ulls i tornar a veure les injusticies, models de societat i obligacions que ens mantenen lligats a un punt geogràfic del que difícilment podem fugir. Deixar lliure l’esperit aventurer innat que en altres temps ens va portar a descobrir altres continents i sentir de nou l’aire fresc que Gaia ens proporciona.

1 comentari:

Hamrath ha dit...

Crec també que d'altra banda... és aquest concepte d'infinit... d'alguna cosa incalculable, de la immensitat de la terra i de tot el que es dóna en ella... el que ens fa baixar la mirada del cel i posar-la allà on tenim els nostres peus.

Perquè és precisament en aquesta immensitat en la que jo em trobo tant petita, on m'aturo i on diposito tot allò que porto a dins al meu voltant. Perquè encara que sigui insignificant en el conjunt, no vull passar desapercebuda. Així doncs, amb tota la càrrega de la immensitat a l'esquena, començo a poc a poc, de mica en mica i sense cap tipus de presa, a elaborar el tapiç que formarà la meva vida i que, volguem o no, configurarà una part de l'entramat de la terra sencera.

Pensa globalment i actua localment, no?

:P