15 de novembre de 2007

On et duguin els teus peus... ...i el mar.


On no et duguin els teus peus no t'hi durà ningú. Això tingueu-ho per segur.
Heu pensat mai en la descomunal distància que ens separa del mar? Faig referència a les insignificants proporcions humanes "Vs" les d'un planeta gegant que manté un equilibri sorprenentment estable de temperatura i desplaçament dels elements que el composen.
Sempre m'ha sorprès que amb lo inmens que és, les onades no arribin al monestir de Montserrat com una cosa habitual.
Evidentment té una explicació científica, com tot. Densitat de l'aigua, gravetat, tensió superficial... Però tot i sabent que no passarà, segueix imposant respecte. Tot ell majestuós, silenciós i observador. Regulador, humidificador i protector del percentatge més gran del planeta que encara desconeixem i que manté un pols a vida o destrucció amb l'espècie dominant que acabarà amb tot. Nosaltres. Bé, nosaltres no, els quatre "peixos grossos" (quina ironía), quatre cabrons que arrassaran amb tot fins extreure l'última gota de petroli, matar la darrera balena o veure morir els pols i en conseqüència...
Fins la propera.